Notícies

“Santa Eulàlia de Barcelona: aproximació històrica i arqueològica a una màrtir del segle IV”

12 de febrer de 2019 - General

Qui era Eulàlia, la benparlada? Què hi ha de llegenda i què de realitat? Fins on va arribar la seva devoció? El professor Robert Baró ha esclarit alguns d’aquests temes a la conferència titulada “Santa Eulàlia de Barcelona: aproximació històrica i arqueològica a una màrtir del segle IV”

Resumidament, l’imaginari popular diu que Eulàlia va néixer a Sarrià i que va morir amb només 13 anys a la plaça del Padró, al Raval, després de patir tretze turments. Què hi ha de cert en tot això? Robert Baró afirma: “És difícil destriar si és històric o llegendari. Gairebé tota la història és llegendària.”

 

Les evidències de Santa Eulàlia

Així, quines evidències es tenen de Santa Eulàlia? En primer lloc, el professor Baró explica que es conserva una làpida del segle IX que marca l'arribada del cos de la màrtir a la catedral, i alhora, és conegut que és conegut que el bisbe Frodoí va fer excavar la zona de l’actual Santa Maria del Mar per prendre el cos de la màrtir. Abans d’això, però, també es conserva la “Passió de Santa Eulàlia”, atribuïda al bisbe Quirze, i un himne del segle VII, que sí que està signat per aquest bisbe, en què hi diu que ha construït un monestir a sobre del sepulcre de Santa Eulàlia.

En segon lloc, més enrere encara, en alguns dels calendaris gal·licans més antics, de finals del segle VI i principis del VII, parlen de la celebració de Santa Eulàlia el 12 de febrer.

En tercer lloc i ja en el terreny dels indicis, se sap que en el segle V i VI hi havia un pol d’atracció d’enterraments a la zona de Santa Maria del Mar disposats de manera diferent que a la resta de Barcelona. En aquest punt, la Dra. Julia Beltrán de Heredia ha apuntat que hi ha un altre punt d’atracció d’enterraments d’aquest tipus, l’antiga església de Sant Cugat, al carrer Princesa. Així, el professor Robert Baró veu plausible pensar que Santa Eulàlia fos a la zona de Santa Maria del Mar, tal com marca la tradició.

 

La devoció popular

“Amb Santa Eulàlia la ciutat sempre s’ho ha deixat tot, perquè  n’és la patrona”, afirma el professor Robert Baró. Un bon exemple d’això, és el seu sepulcre que es conserva a la cripta de la Catedral de Barcelona. Aquest sepulcre, on hi reposen les restes de la Santa, va ser esculpit entre el 1337 i el 1338 per Lupo di Francesco i inaugurat el 1339. Els relleus que s’hi representen són la història d’Eulàlia, del procés judicial i de la condemna.

També durant l’edat mitjana, amb el refermament del poder dels comtes de Barcelona, la catedral es converteix també en el lloc de culte reial, en capella palatina. Així, el rei assumeix el patró d’aquesta, Santa Eulàlia, com a protector personal.

Durant el segle XV, s’escriu el “Missal de Santa Eulàlia”, una de les joies que es conserven a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, en què en una de les miniatures s'hi representa el Martí l'Humà acompanyant el cos de la Santa, en una figuració en què es representa el trasllat del cos d’Eulàlia de la catedral romànica a la gòtica. També en aquest segle es documenta la tradició, que encara es conserva, de les tretze oques al claustre de la catedral, una per cada any que va viure la Santa.

Aquesta identificació de la corona reial amb la Santa també queda palesa amb el nombre d’espais de culte dedicats a ella per tot el territori de l’antiga corona d’Aragó: Mallorca, Menorca, Murcia, Sardenya, Palerm o Montpeller.

El professor Baró explica també, per exemplificar el simbolisme de la Santa, que una vegada acabada la Guerra de Successió, la bandera de Santa Eulàlia va ser traslladada a Madrid, exposada durant uns dies a Atocha i finalment cremada, simbolitzant així el final de la Corona d’Aragó.

Per últim, el Pr. Baró ha apuntat que la devoció a Santa Eulàlia encara segueix vigent, com ho exemplifica cada any la celebració de les festes de Santa Eulàlia, unes festes que com a tal van néixer a principis del segle XX, amb una intenció de dotar a la ciutat d’una festa major d’hivern. En aquest sentit, ha recomanat un llibre publicat en els últims anys per l'Ajuntament de Barcelona titulat "Santa Eulàlia. Patrona de Barcelona".

Pots veure tota la comunicació, tot seguit.