L'incendi de la Catedral de Notre-Dame reobre el debat sobre el valor del patrimoni
L'incendi de Notre-Dame, la catedral de París, ha reobert el debat sobre el valor del patrimoni: l'espiritual, l'artístic i el simbòlic. Amb les imatges de la tragèdia encara al cap, alguns dels professors de la Facultat Antoni Gaudí, especialistes en art medieval i en patrimoni, han explicat la seva opinió en diferents mitjans de comunicació.
El Dr. Marc Sureda, professor d'art cristià medieval, ha explicat que les pèrdues que ha deixat el foc a Notre-Dame són "irreparables" perquè la catedral de París té un "valor icònic pràcticament insuperable com a patrimoni representatiu pel patrimoni francès, europeu i mundial". En declaracions a El Món a RAC1 ha afirmat: "reconeixem el patrimoni perquè hi rau part de la nostra identitat". En aquest sentit, també ha dit a Els Matins de TV3 que Notre-Dame "és un edifici en ús, està viu", ha comentat el Dr. Sureda, i per això ha recordat que una de les primeres afectacions de l'incendi de Notre-Dame serà "pels cristians de París, que no podran celebrar la Setmana Santa a la seva catedral".
Els incendis s'han anat esdevenint al llarg dels anys en aquest tipus de construccions, de fet, ha dit Sureda, "els desastres formen part de la història d'aquests edificis". "A l'Edat Mitjana es dona una lectura a vegades espiritual o sobrenatural d'aquests accidents, una lectura que després justifica la reconstrucció anterior", ha explicat Sureda. La diferència d'època fa que cada vegada "ens consternem més per aquests accidents, per una banda, perquè som conscients del valor d'aquest patrimoni, i per l'altra, pels controls que es fan en les obres d'art". Tot i així, Sureda ha destacat a Els Matins de TV3 que algun protocol ha funcionat vé "perquè s'han pogut salvar obres d'art, com el conjunt de teles dels segle XVI, i relíquies, com la capa de Sant Lluís i la corona d'espines".
Cobertes de fusta o terrats?
Després de veure l'incendi de Notre-Dame ens preguntem per com seria un incendi d'aquestes característiques a casa nostra. Robert Baró, professor de la facultat i director del Secretariat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona, explica que és difícil que es produeixi un incendi d'aquestes característiques a casa nostra pel tipus de construcció de les cobertes. El Prof. Baró explica que la coberta de Notre-Dame, típica del centre d'Europa, és una coberta a dues aigües amb un pendent molt pronunciat perquè la pluja i la neu hi puguin circular amb facilitat i no afegeixin pes a l'edifici. Per construir-la, es van fer servir una gran quantitat de bigues de fusta que en incendiar-se van cremar ràpidament. Aquí, en canvi, no es fan cobertes d'aquest tipus, sinó que les esglésies i catedrals s'acostumen a cobrir, sovint, amb terrats, i això fa que no es necessitin aquestes grans estructures de fusta. Per últim, el Prof. Baró ha explicat que aquí, les voltes estan construides amb ceràmica i morter, però que tampoc s'hi fa servir fusta.
Professors de la Facultat als mitjans
A més del professor Marc Sureda, que ha parlat a Els Matins (recupera l'entrevista en aquest enllaç) i a El Món a RAC1 (en aquest enllaç a partir del minut 56:30 i en aquest enllaç fins el minut 5:13), el professor del Màster d'Història i Patrimoni Cultural de l'Església, Dr. Jaume Aymar, en va parlar el dilluns 15 a La Nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio (recupera-ho aquí).