Notícies

Presentació de l'Encíclica Laudato Sí del Papa Francesc

Dimecres, 16 de setembre de 2015, a les 19,30 h - General

El problema ecològic només es podrà resoldre si hi ha la implicació de tothom

Els professors Emili Marlés (FTC), Lluc Torcal (FHEAG) i Miquel Ramon Fuentes (FFC), especialistes en la relació entre la ciència i la teologia, exposen els diferents temes de l’encíclica


Barcelona, setembre de 2015. El proppassat 16 de setembre es va celebrar a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte acadèmic de presentació de l’Encíclica Laudato Si’ (Lloat sigueu) del Papa Francesc, que va comptar amb la presidència del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; que va estar acompanyat del degà de la Facultat Antoni Gaudí d‘Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (FHEAG), Dr. Armand Puig; del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), Dr. Joan Planellas; i del degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC), Dr. Jaume Aymar.
 
Els professors Emili Marlés (FTC), Lluc Torcal (FHEAG) i Miquel Ramon Fuentes (FFC), especialistes en la relació entre la ciència i la teologia, van exposar els diferents temes de l’encíclica, en la qual el Papa Francesc exposa el problema ecològic com a “problema global”, que afecta a tota la humanitat, “i que només es podrà resoldre des de la implicació de tots”, creients i no creients. “Busca intensament aquest diàleg amb tots els homes, ja que la implicació de totes és imprescindible per superar els reptes ecològics i de justícia social que van molt lligats”, va assegurar el Dr. Emili Marlés.
 
“En aquesta encíclica es veu molt clar que l’ecologia no és únicament una qüestió de reciclar -que també-. L’encíclica vol mostrar les arrels profundes del problema ecològic per constatar que és una conseqüència del desordre del cor humà que anomenem pecat. Que és el que trenca l’harmonia amb un mateix, i que des d’aquest epicentre inicia una disharmonia amb Déu, amb els altres i amb la naturalesa. La solució global no es pot donar si no s’ataquen alhora tots aquests fronts. «Tot està connectat. Per això es requereix una preocupació per l’ambient unida a l’amor sincer envers els éssers humans i a un constant compromís davant els problemes de la societat» LS 91. Conversió personal, fraternitat que porta a la promoció activa de la justícia i una mirada de servei i d’admiració envers la creació”, va apuntar el Dr. Marlés, que va destacar alguns dels aspectes més teològics de l’encíclica.
 
“En aquesta encíclica el Papa Francesc fa un ampli us de la llum que ens ve de la raó -quan analitza la situació ecològica actual, tenint tant present les dades que ens aporten les diverses ciències-, com la que ens ve de la fe. La Laudato Si’ és un exemple de la fecunditat intel·lectual que hom pot aconseguir quan conjuga bé els diversos camps del coneixement humà: respectant l’autonomia de cada saber, els seus mètodes i maneres de fer. Crec que és un camí que tant les diverses ciències com la teologia hem de seguir transitant”, va concloure del Dr. Emili Marlés.
 
A continuació, el Dr. Miquel Ramon Fuentes (FFC) va subratllar els més socials. “Un dels conceptes més utilitzats pel Papa Francesc en l’encíclica és el de relació –va dir el Dr. Fuentes-. L’home no es pot concebre a sí mateix sense estar relacionat amb les persones i amb la natura. La separació actual entre home i natura és deguda al paradigma tecnocràtic, que considera que tot problema humà ha de tenir o tindrà una solució tècnica. L’home és molt més que la seva dimensió econòmica; és un “tu” que cerca la relació amb les altres persones i amb el “Tu” diví”.
 
“Això implica reconsiderar l’explotació de la natura a partir d’uns nous paràmetres que van més enllà dels estrictament econòmics i productius, arribant a concrecions tan detallades com pot ser, per exemple, la planificació d’una ciutat que afavoreixi els encontres entre els ciutadans i la natura. Per dur a terme aquests projectes no és suficient una reglamentació, un control i unes sancions. El Papa diu que és necessari tenir una Autoritat Política Mundial que ajudi a prendre decisions i a portar-les a terme”, va concloure el Dr. Miquel Ramon Fuentes.
 
Finalment, el Dr. Lluc Torcal, monjo de Poblet i professor de la FHEAG, va descriure els aspectes més ecològics de l’encíclica. “L'encíclica representa un nou element de la Doctrina social de l'Església i, per tant, el seu contingut s'ha d'integrar dins del Magisteri de l'Església i no es pot qualificar d'opinió o de concessió a les modes del temps. L'encíclica, com a part de la Doctrina social de l'Església que és, no tracta simplement del problema ecològic i ambiental des d'una perspectiva teorètica sinó que es mira clarament a l'acció a través d'un procés de conversió ecològica integral”, va explicar el P. Lluc Torcal.
 
“Aquest procés de conversió obre el cor a una mirada contemplativa capaç de lloar Déu per les seves obres i treballar per la sanació de la nostra casa comú, el nostre planeta –va afegir-. L'encíclica analitza detalladament de tots els vectors ambientals la situació en què es troben, les causes que han conduit a la situació actual i algunes de les reaccions que aquestes situacions comporten”. “En fer aquesta anàlisi detallada el Papa assumeix com a propi tot el coneixement que la ciència del nostre temps ha assolit de l'estat del planeta. Fent això, el Papa està dient que el diàleg de la religió amb la ciència no només és necessari sinó que pot també convertir-se en font de coneixement de Déu i de la seva creació: el llibre de la naturalesa té en la ciència un legítim intèrpret”, va concloure el Dr. Torcal.
 
Va tancar l’acte el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que va subratllar el diàleg com a eix transversal de l’encíclica, així com el missatge esperançador del Papa de què l’ésser humà encara té capacitat de tenir cura de la casa comuna.
 
 
Òscar Bardají
Departament de Premsa de les Facultats Eclesiàstiques de Catalunya