Entrevista a Chiara Curti per la defensa de la seva Tesi Doctoral
Entrevista A Chiara Curti, professora de la Facultat Antoni Gaudí, que el passat 7 de novembre va defensar la seva Tesi Doctoral, per la qual li han atorgat per una unanimitat la distinció honorífica CUM LAUDE i l’han proposat com a premi a la millor tesi del bienni.
Ens pot fer un breu resum sobre la tesi.
El títol de la tesi és una mica llarg i serveix com breu resum de la recerca:
LA VIDA RELACIONAL COM A FONAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA D'ANTONI GAUDÍ. Persones i experiència segons els textos del Fons Martí Matlleu i les memòries de Llorenç Matamala.
Tracta de la importància de les persones i de la vida que es desenvolupava dins de l’obra de la Sagrada Família a partir de les fonts citades.
L'objectiu de la tesi és poder aprofundir en el coneixement sobre la vida de Gaudí, en relació amb la construcció de la Sagrada Família a través de l'anàlisi comparativa entre una col·lecció de documents històrics i un text narratiu. Això ens ha permès tenir una versió ampliada de la vida de l'arquitecte amb un èmfasi especial en les relacions establertes amb les persones involucrades, d’una manera o una altra, en la construcció.
Perquè va escollir aquest tema? Quines eren les seves motivacions?
He tingut la sort de “conèixer a Gaudí” de la mà de persones o que l’havien conegut personalment o que havien après dels seus deixebles. En antropologia es diuen “porters” i la veritat és que, per a mi, han sigut veritables custodis d’aspectes claus de la vida amb Gaudí. Totes aquestes persones parlaven més de la vida de Gaudí i de com es relacionava amb els altres que de la seva arquitectura. Això em va recordar el que deia Guardini: “respecte a l'obra d'art és determinant el ‘com', no el ‘què’”, per aquest motiu vaig pensar a començar a estudiar com Gaudí feia les coses. D’aquesta manera he pogut comprovar que durant el procés artístic Gaudí posa en primer lloc l'acollida dels altres.
Quines conclusions n’ha tret?
Analitzant com Gaudí va passar el seu temps treballant, se’n treuen moltes conclusions específiques, però en síntesis, totes diuen el mateix: la construcció de la Sagrada Família funcionava sobre la base de principis ideals i espirituals que posaven la vida abans que la productivitat.
La gent que treballava en la construcció del temple hi anaven perquè entenien el significat del projecte i no perquè tinguessin algunes virtuts particulars.
L'elecció de Gaudí de no demanar als artistes que inventessin les imatges, sinó que les creessin com a calcs de persones vives que treballaven a l’obra, fa que cada escultura sigui el rostre d'una existència que ha passat per aquest lloc. Les imatges representen grups, continuant així la tradició figurativa cristiana. I la manca de figures aïllades eludeix qualsevol indici de sentit pietista.
Gaudí construeix la Sagrada Família, com es construïen les catedrals medievals, evocant la Jerusalem celestial i, amb la imatge dels nens que l'han habitat juntament amb els pobres i els forasters. De fet, en la tesi es veu que aquestes tres categories de persones són les prioritàries per en Gaudí.
Considera que és un estudi acabat o es pot continuar desenvolupant?
Això ha sigut el més bonic i el més difícil de la tesi, com més aprofundia en l’estudi més he vist que calen molts més estudis en aquest sentit. Ha sigut difícil tancar la tesi sabent que hi havia encara tanta feina per fer. Jo vull continuar estudiant-lo, però és necessari que s’hi posi molta més gent. No es tracta de sumar estudis fragmentaris sinó de posar en comú una forma de viure que, segons la meva manera de veure’l, pot servir d’ajuda en un món on és molt difícil construir alguna cosa definitiva.
Quants anys ha tardat fer-la?
He necessitat quatre anys. És molt de temps, però em vaig trobar amb la pandèmia pel mig. Tot i això estic contenta perquè puc dir que aquell temps no el vaig perdre.