Notícies

Congrés d’Arqueologia Cristiana

Barcelona, 26-27 de maig de 2016 - General

La dualitat de baptisteris en les ciutats episcopals del cristianisme tardoantic

Els dies 26 i 27 de maig va tenir lloc a la Facultat d'Història, Arqueologia i Arts cristianes Antoni Gaudí un congrés internacional d'Arqueologia Cristiana que va reunir especialistes molt destacats en la matèria, sobretot en l'estudi dels antics baptisteris paleocristians. La ponència inaugural va anar a càrrec d'Olof Brandt, professor del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC, Roma), amb el títol: "Baptisteris paleocristians a Itàlia: Monumentalitat per a la ciutat episcopal". A continuació Albert Viciano de la FHEAG va aportar una nota teològica amb l'anàlisi de les controvèrsies entre donatistes i arrianistes al segle IV. La tercera intervenció va estar dedicada a Ravenna, ciutat emblemàtica pel que fa a la dualitat de baptisteris —interpretats com un d'arrià i un de catòlic—, que va ser presentada per Giovanni Gardini, membre de l'Ufficio per la Pastorale della Cultura, de la Diòcesis de Ravenna-Cervia. El contrapunt del matí el va posar Daniela Castagna amb la ciutat de Màntua amb novetats arqueològiques identificades per la Società Archeologica di Mantova d'edificis octogonals que poden posar-se en relació amb els models arquitectònics baptismals.

A la tarda d'aquest primer dia de congrés, la sessió va comptar amb dues ponències. La primera, presentada pel professor François Baratte, de la Universitat de París-Sorbona, que ens va fer dirigir la mirada a les ciutats romanes del nord d'Àfrica amb el títol: "La dualitat de baptisteris en l'Àfrica romana i bizantina". La segona intervenció va ser la de la ciutat amfitriona, a càrrec de Júlia Beltran de Heredia (FHEAG – Museu d'Història de Barcelona) que va presentar las novetats dels descobriments de la basílica de Sant Just i Pastor i la hipòtesi de l'existència de dos baptisteris, un d'arrià i un de catòlic, en la Barcinona visigoda. Aquesta ponència es va veure completada per una visita a les excavacions d'aquesta església explicada in situ per la mateixa Júlia Beltran.

 

L'endemà, la sessió matinal va comptar amb tres ponències. La primera, dedicada a Aosta, l'Augusta Pretoria dels romans, per Renato Perinetti, membre de Beni Culturali della Regione Autonoma Valle d'Aosta). Perinetti va explicar les restes arqueològiques de l'antiga catedral on van ser trobats dos baptisteris de la mateixa època. Mèrtola va ser el centre d'atenció de la segona intervenció a càrrec de Virgilio Lopes (Campo Arqueologico de Mértola, CAM), ciutat que va rebre el premi de les Pontifícies Acadèmies lliurat pel papa Francesc l'any 2015. Mèrtola presenta dos baptisteris monumentals molt interessants, tot i que, en un d'ells la presència de les restes islàmiques que se li sobreposen fan difícil d'interpretar el seu context. El tema de la darrera ponència del matí, sobre arqueologia i litúrgia, va ser presentat per Cristina Godoy (FHEAG) amb el títol: "Els ritus baptismals en l'antiguitat tardana: una lectura arqueològica des dels textos escrits". En ell es va proposar una lectura de les restes arqueològiques baptismals a la llum dels textos patrístics, conciliars i litúrgics.

La tarda del dia 27 de maig va comptar amb l'arqueòleg, Charles Bonnet de la Universitat de Ginebra (Suïssa) qui va exposar la darrera ponència del congrés, dedicada a la ciutat de Ginebra. La seva catedral tardoantiga presenta dos baptisteris amb una curiosa disposició que el professor Bonnet interpreta com unes instal·lacions per a la funció del lavatori de peus, ritu aquest propi de Milà i de la seva àrea d'influència litúrgica, entre la qual es troba Ginebra.

 

Per acabar, la professora Júlia Beltran va oferir una visita guiada als participants en el congrés, a través de les restes del subsòl de la plaça del Rei al Museu d'Història de Barcelona, on es troben les restes del primer grup episcopal amb el seu monumental baptisteri. Aquesta visita va completar la realitzada el dia anterior a les restes de Sant Just i Pastor, i va permetre als congressistes conèixer els dos baptisteris barcelonins d'època visigoda.